cant

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: cant., Cant.

Català

Oriental: central /ˈkan/
balear /ˈkant/, /ˈkan/
Occidental: nord-occidental /ˈkan/
valencià /ˈkant/, /ˈkan/
  • Rimes: -ant
  • Homòfons: can, kan
  • Etimologia: Del llatí cantus, segle XIV.

Nom

cant m. ‎(plural cants)

  1. Acció de cantar
  2. Composició musical destinada a ésser cantada
  3. Versos, especialment èpics, heroics

Traduccions

Traduccions

Verb

cant

  1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de cantar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: 1
  • Anagrama: tanc

Vegeu també

Remove ads

Català antic

  • Etimologia: Nom 1: Del llatí cantus, participi de canere ‎(«cantar»).
  • Etimologia: Nom 2: Del llatí tardà canthus ‎(«llanta»), de cantus ‎(«pedra cantelluda»), del gàl·lic *cantos, del protocèltic *kantos ‎(«caire, cantell»). Compareu amb el gal·lès cant ‎(«anella, llanta»), bretó kant ‎(«cercle»).

Nom

cant m. ‎(plural cants)

  1. cant

Nom

cant m. ‎(plural cants)

  1. (preliterari) caire
  2. (preliterari) còdol
  3. cantell
    «Si lo senyor de la nau farà metre res en cant, que és a entendre en vert, tot lo damnatge que sia pagat.» (Llibre del Consolat de Mar, 1385)
    Si el senyor de la nau fa posar res en cantell, que és provocar verdet, que tot el dany sigui pagat.

Derivats

Adverbi

cant

  1. forma alternativa de quan
    «Cant lo bisbe s' acostà a la fin de la sua vida, féu venir metges, si per aventura li poguessen ajudar.» (Sant Gregori el Gran, Diàlegs de sant Gregori, 1340)
  2. forma alternativa de quant
    «Él nos feÿa hereter de cant havia, que bé ·ns podíem metre en aquela guerra per bona raó, pus él nos feÿa donació de Navarra.» (Jaume I, Llibre dels fets, 1343)

Adjectiu

cant ‎(femení canta, femení plural cantes)

  1. forma alternativa de quant
    «Per tal que sàpien aquels qui aquest libre veuran cantes partides ha en Maylorques, eles són·xv·. la primera és Andrayig e Sancta Ponça e Bunyola e Sòller e Almerug e Pollença; e aquestes són les montanyes majors de Maylorques que reguarden contra Cathalunya.» (Jaume I, Llibre dels fets, 1343)

Verb

cant

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de cantar
  2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de cantar
  3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de cantar
  4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de cantar

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads