capbreu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˌkabˈbɾew/
• Rimes: -ew
• Etimologia: De cap ‎(«principal») i breu ‎(«document»), segle XII.

Nom

capbreu m. ‎(plural capbreus)

1. (històric) Document on l’emfiteuta feia constar el reconeixement de drets del senyoriu.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: cabreo ^(es) m.
• Francès: bail emphytéotique ^(fr) m.
• Llatí: capibrevium ^(la)

Verb

capbreu

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de capbrevar.

Variants

• capbrevo, capbreve, capbrevi, capbrev

Miscel·lània

• Síl·labes: cap·breu (2)
• Heterograma de 7 lletres (abcepru)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB