carina

Potser volíeu: Carina, carinà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kəˈɾi.nə/, occidental /kaˈɾi.na/
• Rimes: -ina

Verb

carina

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de carinar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb carinar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ri·na (3)
• Anagrames: acarin, canari, càrnia

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kaˈriː.na/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *ḱerh₂-.

Nom

carīna f. ‎(genitiu carīnae)

1. quilla

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	carīna	carīnae
Vocatiu	carīna	carīnae
Acusatiu	carīnam	carīnās
Genitiu	carīnae	carīnārum
Datiu	carīnae	carīnīs
Ablatiu	carīnā	carīnīs