carinar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/kə.ɾiˈna/
Occidental:	nord-occidental /ka.ɾiˈna/
	valencià /ka.ɾiˈnaɾ/, /ka.ɾiˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: carinà
• Etimologia: Incerta, probablement alteració de cridar per influència d’altres mots com cornar, aïnar o escainar, segle XX.

Verb

carinar intr.

1. Xisclar, grinyolar com un gos quan es fa mal.

   «El vi fa entenedores, ara, les paraules mastegades per les boques que s'estiraven per sobre dels caps tombats, els llavis que s'allargaven com ales per volar sobre les tiges colltortes d'un camp de cranis i carinaven síl·labes misterioses.» (Els marges, núm 41-56, 1992)

2. cruixir

Conjugació

Primera conjugació regular, amb radical modificat sense desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	carinar			haver carinat
gerundi	carinant			havent carinat
participi	carinat, carinada, carinats, carinades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	carino	carines	carina	carinem	carineu	carinen
	carine						val
	carini						sept
imperfet	carinava	carinaves	carinava	carinàvem	carinàveu	carinaven
passat simple	cariní	carinares	carinà	carinàrem	carinàreu	carinaren
futur	carinaré	carinaràs	carinarà	carinarem	carinareu	carinaran
condicional	carinaria	carinaries	carinaria	carinaríem	carinaríeu	carinarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	carini	carinis	carini	carinem	carineu	carinin
	carine	carines	carine			carinen	occ
imperfet	carinés	carinessis	carinés	carinéssim	carinéssiu	carinessin
		carinesses		carinéssem	carinésseu	carinessen
		carinasses		carinàssem	carinàsseu	carinassen	val (1)
	carinara	carinares	carinara	carinàrem	carinàreu	carinaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	carina	carini	carinem	carineu	carinin
	–		carine			carinen	occ
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... carinat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... carinar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... carinat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... carinat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... carinat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... carinat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... carinar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... carinat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... carinat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... carinat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: carino, carina, carinem

Traduccions

Traduccions

• Anglès: howl ^(en), yelp ^(en)
• Castellà: chillar ^(es), aullar ^(es)
• Francès: hurler ^(fr)
• Italià: ululare ^(it), urlare ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ri·nar (3)
• Anagrama: ricaran

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DECat