carisma

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kəˈɾiz.mə/, occidental /kaˈɾiz.ma/
• Etimologia: Del llatí eclesiàstic charisma ‎(«gràcia concedida per Déu»), procedent del grec χάρισμα ‎(khárisma), derivat de χαριζoμαι ‎(kharizomai, «agradar, fer favors»).

Nom

carisma m. ‎(plural carismes)

1. Capacitat que posseeixen certes persones de conduir els altres i impulsar-los per la força de la seva personalitat, sense emprar la coacció ni els incentius materials.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: charisma ^(en)
• Castellà: carisma ^(es)
• Francès: charisme ^(fr)
• Italià: carisma ^(it)
• Suec: karisma ^(sv) c.

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ris·ma (3)
• Anagrames: mascari, mascarí

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• carisma. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /kaˈɾiz.ma/, meridional /kaˈɾih.ma/

Americà: alt /k(a)ˈɾiz.ma/, baix /kaˈɾih.ma/

• Rimes: -izma

Nom

carisma m. ‎(plural carismas)

1. carisma

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ris·ma (3)

Vegeu també

• carisma. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].