carpires

Català

Verb

carpires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de carpir-se.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb carpir-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: car·pi·res (3)
• Anagrames: carpir-se, crisparé, escarpir, precisar