carre

Potser volíeu: carré, Carré

Català

Verb

carre

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de carrar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb carrar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb carrar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb carrar.

Variants

• [1] carro, carri, carr
• [2] carri
• [3] carri
• [4] carri

Miscel·lània

• Síl·labes: car·re (2)
• Anagrames: cerra, crear, racer, recar

Francès

• Pronúncia: /kaʁ/

Nom

carre f. ‎(plural carres)

1. (patinatge sobre gel, hoquei sobre gel) fil

Vegeu també

• carre. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkar.rɛ/

Nom

carre

1. vocatiu singular de carrus