carter

Potser volíeu: Carter, càrter

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/kərˈte/
Occidental:	nord-occidental /karˈte/, valencià /kaɾˈteɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De carta i el sufix -er, segle XVII.

Nom

carter m. ‎(plural carters, femení cartera)

1. Persona encarregada de transportar el correu i lliurar les cartes als destinataris.

Sinònims

• correu, distribuïdor, missatger.

Traduccions

Traduccions

• Albanès: postier ^(sq) m.
• Alemany: Postbote ^(de) m., Briefträger ^(de) m.
• Anglès: postman ^(en)
• Basc: postari ^(eu)
• Castellà: cartero ^(es) m.
• Danès: postbud ^(da) c.
• Eslovac: poštár ^(sk) m.
• Eslovè: poštar ^(sl) m.
• Esperanto: poŝtisto ^(eo)
• Estonià: postimees ^(et)
• Finès: postinjakaja ^(fi)
• Francès: facteur ^(fr) m.
• Gal·lès: postmon ^(cy) m.
• Georgià: ფოსტალიონი ^(ka) ‎(postalíoni)
• Grec: ταχυδρόμος ^(el) m. f. ‎(takhidromos)
• Hebreu: דוור‎ ^(he) m.
• Hongarès: postás ^(hu)
• Italià: postino ^(it) m.
• Japonès: 郵便集配人 ^(ja)
• Letó: pastnieks ^(lv) m.
• Lituà: paštininkas ^(lt) m.
• Llatí: tabellarius ^(la) m.
• Neerlandès: postbode ^(nl) m.
• Polonès: listonosz ^(pl) m.
• Portuguès: carteiro ^(pt) m.
• Romanès: poștaș ^(ro) m.
• Rus: почтальо́н ^(ru) m. ‎(potxtalon)
• Serbocroat: поштар ^(sh), poštar ^(sh) m.
• Suec: brevbärare ^(sv) c.
• Tai: บุรุษไปรษณีย์ ^(th)
• Turc: postacı ^(tr)
• Txec: pošťák ^(cs) m.
• Ucraïnès: листоно́ша ^(uk) m. ‎(listonoixa)
• Való: messaedjî ^(wa) m., facteur ^(wa) m.
• Volapük: penediblinan ^(vo)
• Xinès: 郵遞員 ^(zh) ‎(邮递员, yóudìyuán)

Nom

carter m. ‎(plural carters)

1. (jocs de cartes) Pila de cartes a robar, pendents de jugar.

Traduccions

Pila de cartes

• Castellà: monte ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: car·ter (2)
• Anagrames: carret, cartre, crater, cràter, tàrrec

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC