carus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkaː.rʊs/
• Etimologia: De l'arrel indoeuropea *kāro-, cognat en sànscrit काम ‎(kāma, «amor»).

Adjectiu

cārus m., cāra f., cārum n. ‎(comparatiu cārior, superlatiu cārissimus)

1. estimat, benvolgut

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	cārus	cāra	cārum		cārī	cārae	cāra
Vocatiu	cāre	cāra	cārum		cārī	cārae	cāra
Acusatiu	cārum	cāram	cārum		cārōs	cārās	cāra
Genitiu	cārī	cārae	cārī		cārōrum	cārārum	cārōrum
Datiu	cārō	cārae	cārō		cārīs
Ablatiu	cārō	cārā	cārō		cārīs

Descendents

Asturià: caru Castellà: caro Català: car Dàlmata: cur

Francès: cher Italià: caro Occità: car Portuguès: caro