catalanada

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kə.tə.ɫəˈna.ðə/, occidental /ka.ta.ɫaˈna.ða/
• Rimes: -ada
• Etimologia: De català i el sufix -ada, segle XIX.

Nom

catalanada f. ‎(plural catalanades)

1. Cosa pròpia dels catalans,
2. Catalanisme fet per un catalanoparlant expressant-se en una altra llengua.
3. Quantitat ingent de catalans.
4. (septentrional) Narració popular catalana d’expressió còmica o satírica.

   «Lo dignissim Rector de aquesta parróquia, [...] autor sens pretencions de catalanadas plenas totas de sabor y de gentilesa, al mateix temps que de mòlta sabiduría.» (Justí Pepratx, «La Renaissance des lettres catalanes» (pàg. 14), Imprimerie de Charles Latrobe, 1883.)

Traduccions

Traduccions

• Castellà: catalanada ^(es)
• Francès: idiotisme ^(fr) catalan

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ta·la·na·da (5)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ka.ta.laˈna.ða\

Americà: alt /k(a).ta.laˈna.da/, baix \ka.ta.laˈna.ða\

• Rimes: -ada
• Etimologia: De catalán i el sufix -ada.

Nom

catalanada f. ‎(plural catalanadas)

1. catalanada

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ta·la·na·da (5)