celsus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɛɫ.sʊs/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *kel-1(«aixecar»), que va donar el verb *cellere («alçar-se, sobresortir»), del qual celsus n'era el participi.

Adjectiu

celsus m., celsa f., celsum n. ‎(comparatiu celsior, superlatiu celssimus)

1. elevat
2. prominent, destacat
3. alt

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	celsus	celsa	celsum		celsī	celsae	celsa
Vocatiu	celse	celsa	celsum		celsī	celsae	celsa
Acusatiu	celsum	celsam	celsum		celsōs	celsās	celsa
Genitiu	celsī	celsae	celsī		celsōrum	celsārum	celsōrum
Datiu	celsō	celsae	celsō		celsīs
Ablatiu	celsō	celsā	celsō		celsīs

Sinònims

• altus

Relacionats

• culmen
• antecellō
• excellō
• praecellō

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.544