culmen

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkuɫ.mən/, occidental /ˈkuɫ.men/
• Etimologia: Del llatí culmen.

Nom

culmen m. ‎(plural cúlmens)

1. Part superior de la regió central de l'encèfal.

Miscel·lània

• Síl·labes: cul·men (2)
• Heterograma de 6 lletres (celmnu)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkʊɫ.mɛn/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *kel-1(«aixecar»), la mateixa que va donar *cellere («alçar-se, sobresortir»), el participi del qual és celsus.

Nom

culmen n. ‎(genitiu culminis)

1. cim
2. teulada
3. (Terminologia Anatomica) culmen

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	culmen	culmina
Vocatiu	culmen	culmina
Acusatiu	culmen	culmina
Genitiu	culminis	culminum
Datiu	culminī	culminibus
Ablatiu	culmine	culminibus

Vegeu també

• culmen. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].
• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.544