chorda

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɔr.da/
• Etimologia: Del grec χορδή ‎(khordḗ).

Nom

chorda f. ‎(genitiu chordae)

1. budell, tripes

   Ex.: In summo habuimus caseum mollem et sapam et cocleas singulas et cordae frusta, (traducció:«Tot plegat tenim formatge tendre, vi cuit, un caragol per persona i dos bocins de tripes.»)

2. corda d'un instrument musical

   Ex.: Chordas experiri, (traducció:«Comprovar les cordes de l'instrument.»)

3. cordill, corda de lligar,

   Ex.:Tunc tibi actutum chorda tenditur, (traducció:«Que et lliguin amb cordes immediatament.»)

4. columna vertebral

   Ex.: Chorda dorsalis

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	chorda	chordae
Vocatiu	chorda	chordae
Acusatiu	chordam	chordās
Genitiu	chordae	chordārum
Datiu	chordae	chordīs
Ablatiu	chordā	chordīs