corda

Potser volíeu: cordà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈkɔr.də/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /ˈkɔr.ða/
	valencià /ˈkɔɾ.ða/, /ˈkɔɾ.ðɔ/

• Rimes: -ɔɾda
• Etimologia: Del llatí chǒrda ‎(«fil d'instrument musical»), derivat del grec antic χορδή ‎(khordḗ, «budell»), segle XIV.

Nom

corda f. ‎(plural cordes)

1. Conjunt de fils entrellaçats per lligar dues coses amb força.
2. Sistema format per una tira d'acer enrotllada a un tambor que impulsa el moviment en un rellotge i altres en aparells de temps programat.
3. (esports de raqueta) Cadascun dels fils, generalment de niló o de budell, que encreuats els uns amb els altres formen el cordatge d'una raqueta o la xarxa d'un xare.
4. (pilota valenciana) Conjunt de fils de cànem fortament entrellaçats fixat a les parets laterals a una altura variable segons la modalitat, que divideix transversalment la pista de joc.

Sinònims

• cable, frenell, maroma, soga, gúmena, amarra, llibant, llata.

Derivats

• cordar
• encordar

Compostos i expressions

• ser de la mateixa corda = tenir opinions semblants
• instrument de corda = aquell que es toca fent vibrar unes cordes afinades, com el violí
• estar amb la corda al coll = passar-ho malament, tenir pressió
• tirar massa de la corda = forçar una situació
• donar corda = animar o deixar parlar
• estar a la corda fluixa = estar en una situació insegura, a punt de tenir problemes
• cap de corda = extrem d'una corda
• donar o tirar un cap de corda = 1. ajudar ; 2. donar peu o excusa per a determinada acció
• tenir un cap de corda = tenir una mania, una dèria

Relacionats

• senó

Traduccions

corda [1] (conjunt de fils ...)

• Albanès: litar ^(sq)
• Alemany: Seil ^(de) n.
• Anglès: rope ^(en), string ^(en)
• Àrab: حَبْل‎ ^(ar) m.
• Bretó: kordenn ^(br) f.
• Castellà: cuerda ^(es)
• Danès: tov ^(da) n.
• Eslovac: lano ^(sk) n.
• Eslovè: vrv ^(sl) f.
• Esperanto: ŝnuro ^(eo)
• Estonià: köis ^(et)
• Finès: köysi ^(fi)
• Francès: corde ^(fr)
• Friülà: cuarde ^(fur)
• Gallec: corda ^(gl) f.
• Georgià: თოკი ^(ka) ‎(toki)
• Grec: σχοινί ^(el) n. ‎(skhiní)
• Grec antic: σκοινί ^(grc) ‎(skoiní)
• Hebreu: חֶבֶל ^(he) m.
• Hongarès: kötél ^(hu)
• Irlandès: téad ^(ga) f.
• Italià: corda ^(it)
• Japonès: 綱 ^(ja)
• Llatí: funis ^(la) m., rudens ^(la) m.
• Maltès: korda ^(mt) f.
• Neerlandès: touw ^(nl) n.
• Occità: còrda ^(oc)
• Polonès: lina ^(pl) f.
• Portuguès: corda ^(pt)
• Quítxua: watu ^(qu)
• Retoromànic: suga ^(rm) f., suja ^(rm)
• Romanès: coardă ^(ro) f., frânghie ^(ro) f.
• Rus: верёвка ^(ru) f. ‎(veriovka)
• Sard: codra ^(sc), corda ^(sc)
• Serbocroat: уже ^(sh), uže ^(sh)
• Suahili: kamba ^(sw)
• Suec: rep ^(sv) n.
• Turc: halat ^(tr)
• Txec: lano ^(cs) n.
• Xinès: 繩子 ^(zh) ‎(绳子, shéngzǐ)

corda [2] (sistema ...)

• Anglès: spring ^(en)
• Castellà: cuerda ^(es)
• Francès: ressort ^(fr)
• Italià: molla ^(it)
• Portuguès: mola ^(pt)

Cordatge d'una raqueta o xarxa d'un xare

• Anglès: string ^(en)
• Castellà: cuerda ^(es)
• Francès: corde ^(fr)

Pilota valenciana: fil en les parets laterals que divideix la pista de joc

• Castellà: cuerda ^(es)

Verb

corda

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de cordar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb cordar.

Miscel·lània

• Síl·labes: cor·da (2)
• Anagrames: acord, cardo, Cardó, dorca

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɔr.da/

Nom

corda

1. nominatiu plural de cor
2. vocatiu plural de cor
3. acusatiu plural de cor

Adjectiu

corda

1. nominatiu femení singular de cordus
2. nominatiu neutre plural de cordus
3. vocatiu femení singular de cordus
4. vocatiu neutre plural de cordus
5. acusatiu neutre plural de cordus

cordā

1. ablatiu femení singular de cordus