ci

Potser volíeu: CI, ći, či

Multilingüe

Numeral

ci ‎(anterior c, posterior cii)

1. forma alternativa de CI ‎(«101 en números romans»).

Esperanto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /t͡si/
• Etimologia: De l'italià tu, del francès tu, del castellà tú o del rus ты ‎(ti), amb i pronominal, amb canvi de t a c per a evitar la confusió amb l'arrel de tiu.

Pronom

ci ‎(acusatiu cin)

1. (familiar, antic, literari) tu

Relacionats

Pronoms personals en esperanto

			nominatiu	acusatiu
primera persona	singular		mi	min
	plural		ni	nin
segona persona	singular		ci1	cin1
	sing. i pl.		vi	vin
tercera persona	singular	masc.	li	lin
		fem.	ŝi	ŝin
		neut.	ĝi	ĝin
	plural		ili	ilin
	sing. i pl.	reflexiu	si	sin
		indefinit	oni	onin

¹ Arcaic

Derivats

• cia
• cidiri
• ciumi

Sinònims

• vi

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre ci

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈt͡ʃi/

Nom

ci m. f. ‎(plural invariable)

1. ce

Polonès

• Pronúncia: /t͡ɕi/

Pronom

ci

1. forma àtona del datiu de singular de ty

Variants

• (forma tònica) tobie

Miscel·lània

• Síl·labes: 1