cieo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɪ.ɛ.oː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *ḱey-, amb un terme cognat en grec antic κινέω ‎(kinéō).

Verb

cieō ‎(1a present^?), ciēs ‎(2a present), ciēre ‎(infinitiu), cīvī ‎(perfet), citum ‎(supí)

1. moure, posar en moviment

   Ex.:Natura omnia ciet. , (traducció:«La natura posa tot en moviment.»)

2. provocar, incitar

   Ex.:Bellum ciere. , (traducció:«Provocar la guerra.»)

3. invocar, jo invoco, citar, jo cito

   Ex.:Ciet locum pugnae testem virtutis. , (traducció:«Invocar el camp de batalla com a testimoni de la seva virtut.»)

4. moure, posar en moviment

   Ex.:Ciere sudores. , (traducció:«Expulsar la suor, suar.»)

Derivats

accieō / acciō citē citipēs citirēmis citō

citus concieō / conciō excieō / exciō percieō / perciō