provocar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɾu.βuˈka/
	balear /pɾo.voˈka/, /pɾu.vuˈka/
Occidental:	nord-occidental /pɾo.βoˈka/
	valencià /pɾo.voˈkaɾ/, /pɾo.βoˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: provocà
• Etimologia: Del llatí provocāre ‎(«cridar pe fer sortir»), format pel prefix pro- ‎(«cap endavant») i el verb vocare ‎(«cridar,apel·lar»), segle XIV

Verb

provocar trans.

1. Incitar algú a fer una cosa.
2. Suscitar, ser la causa d'un fet.
3. (col·loquial dialectal) vomitar

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	provocar			haver provocat
gerundi	provocant			havent provocat
participi	provocat, provocada, provocats, provocades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	provoco	provoques	provoca	provoquem	provoqueu	provoquen
	provoque						val
	provoqui						sept
	provoc				provocau		bal, alg
				provocam			bal
imperfet	provocava	provocaves	provocava	provocàvem	provocàveu	provocaven
passat simple	provoquí	provocares	provocà	provocàrem	provocàreu	provocaren
futur	provocaré	provocaràs	provocarà	provocarem	provocareu	provocaran
condicional	provocaria	provocaries	provocaria	provocaríem	provocaríeu	provocarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	provoqui	provoquis	provoqui	provoquem	provoqueu	provoquin
	provoque	provoques	provoque			provoquen	occ, bal
imperfet	provoqués	provoquessis	provoqués	provoquéssim	provoquéssiu	provoquessin
		provoquesses		provoquéssem	provoquésseu	provoquessen
	provocàs	provocassis	provocàs	provocàssim	provocàssiu	provocassin	bal
		provocasses		provocàssem	provocàsseu	provocassen	val, bal (1)
	provocara	provocares	provocara	provocàrem	provocàreu	provocaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	provoca	provoqui	provoquem	provoqueu	provoquin
	–				provocau		bal, alg
	–		provoque			provoquen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				provocàvom	provocavo		centr, n-occ
	provocavi						sept
	provocaia	provocaies	provocaia	provocàiem	provocàieu	provocaien	n-occ
condicional	provocariva	provocarives	provocariva	provocarívem	provocaríveu	provocariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	provoco	provocos	provoco	provoqueguem	provoquegueu		n-occ
imperfet	provoquessi		provoquessi				sept, alg
	provoquessa						centr, n-occ
	provoqueguessa	provoqueguesses	provoquegués	provoqueguéssom	provoqueguéssou	provoqueguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... provocat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... provocar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... provocat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... provocat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... provocat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... provocat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... provocar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... provocat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... provocat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... provocat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: provoco, provoca, provoquem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Compostos i expressions

• (antic) provocar a vòmit - tenir nàusees

Sinònims

• causar, emmenar, importar, motivar, estimular
• despertar, incitar, induir, moure, originar, portar, produir, suscitar

Traduccions

Incitar

• Alemany: hervorrufen ^(de), provozieren ^(de)
• Anglès: provoke ^(en)
• Àrab: اِسْتَفَزَّ‎ ^(ar)
• Castellà: provocar ^(es)
• Danès: provokere ^(da)
• Esperanto: provoki ^(eo)
• Finès: suututtaa ^(fi)
• Francès: provoquer ^(fr)
• Grec: εξοργίζω ^(el) ‎(exorgizo)
• Grec antic: ἐρεθίζω ^(grc) ‎(erethízō)
• Hongarès: provokál ^(hu)
• Islandès: ergja ^(is)
• Italià: provocare ^(it)
• Japonès: 怒らせる ^(ja)
• Letó: provocet ^(lv)
• Llatí: provocare ^(la)
• Neerlandès: uitlokken ^(nl)
• Noruec: provosere ^(no)
• Persa: افژولیدن‎ ^(fa)
• Polonès: prowokować ^(pl)
• Portuguès: provocar ^(pt)
• Rus: провоци́ровать ^(ru) ‎(provotsírovat), спровоци́ровать ^(ru) ‎(sprovotsírovat)
• Suec: provocera ^(sv)
• Txec: dráždit ^(cs)
• Urdú: مشتعل‎ ^(ur)
• Xinès: 挑釁 ^(zh) ‎(挑衅, tiǎoxìn)

Miscel·lània

• Síl·labes: pro·vo·car (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: provocar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \pɾo.βoˈkaɾ\

Americà: alt /p(ɾo).boˈkaɾ/, baix \pɾo.βoˈkaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí provocāre.

Verb

provocar trans. ‎(present provoco, passat provoqué, futur provocaré)

1. provocar

Miscel·lània

• Síl·labes: pro·vo·car (3)