cigne

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: Cigne

Català

Oriental: /ˈsiŋ.nə/
Occidental: nord-occidental /ˈsiŋ.ne/, valencià /ˈsiɡ.ne/
  • Rimes: -iɡne
  • Homòfons: signa, signe
  • Etimologia: Del llatí cygnus, del grec antic κύκνος (kýknos), segle XV.

Nom

cigne m. (plural cignes)

  1. Au palmípeda de l'ordre dels anseriformes, de la família dels anàtids. Té el coll allargat, potes curtes i ales grans, és una excel·lent nadadora i voladora.

Notes

Comprèn les espècies del cigne cantaire (Cygnus cygnus), el cigne de coll negre (Cygnus melanocoryphus), el cigne mut (Cygnus olor), el cigne negre (Cygnus atratus), el cigne xicotet (Cygnus columbianus bewickii) i el cigne trompeta (Cygnus buccinator).

Compostos i expressions

  • El cant del cigne: revifada abans de la mort
  • Convertir-se en cigne: tornar-se bell o positiu (en referència al conte L'aneguet lleig)

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: cig·ne (2)
  • Anagrama: gènic

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads