svan

Suec

• Pronúncia: /svɑːn/^ⓘ
• Etimologia: Del nòrdic antic svanr, com també el danès svane, el noruec svane, l'islandès svanur i el feroès svanur. Juntament amb el protogermànic occidental *swan (d'on l'alt alemany Schwan, baix alemany Swaan, frisó swan, neerlandès zwaan i anglès swan), d'un protogermànic *swanaz («cigne»), possiblement derivat de l'arrel protoindoeuropea *swenh₂- («sonar»), reflectida, entre d'altres, pel llatí sonō i el sànscrit स्वनति (svanati).

Nom

svan c. ‎(plural indefinit svanar, plural definit svanarna)

1. (ornitologia) cigne, nom comú de diverses espècies d'anàtids del gènere Cygnus i d'altres afins

   svart svan ― cigne negre (Cygnus atratus)

   svarthalsad svan ― cigne de coll negre (Cygnus melancoryphus)

   nyzeeländsk svan ― Cygnus sumnerensis

Derivats

• coscorobasvan
• knölsvan
• sångsvan
• trumpetarsvan

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada svan al Svenska Akademiens ordbok.
• Per a més informació vegeu l'entrada svan al Svenska Akademiens ordlista.
• Per a més informació vegeu l'entrada svan al Svensk ordbok.
• Article corresponent a la Viquipèdia en suec.