cisma

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈsiz.mə/, occidental /ˈsiz.ma/
• Homòfon: sisme
• Etimologia: Del llatí schisma, segle XIV, del grec antic σχίσμα ‎(skhísma, «divisió»).

Nom

cisma m. ‎(plural cismes)

1. Divisió o separació entre els individus d'algun cos o comunitat.
2. Discòrdia, desavinença.

Traduccions

Divisió

• Alemany: Schisma ^(de)
• Anglès: schism ^(en)
• Castellà: cisma ^(es)
• Danès: skisma ^(da)
• Esperanto: skismo ^(eo)
• Francès: schisme ^(fr)
• Italià: scisma ^(it)
• Llatí: schisma ^(la)
• Luxemburguès: schisma ^(lb)
• Neerlandès: schisma ^(nl)
• Polonès: schizma ^(pl)
• Txec: schizma ^(cs)

Discòrdia

• Castellà: cisma ^(es)
• Francès: schisme ^(fr), discorde ^(fr), dissension ^(fr)
• Italià: discordia ^(it), dissenzione ^(it)
• Llatí: discordia ^(la), dissensio ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: cis·ma (2)
• Anagrames: amics, caïms, iscam, macís

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈθiz.ma/, meridional /ˈθih.ma/

Americà: alt /ˈsiz.ma/, baix /ˈsih.ma/

• Rimes: -izma

Nom

cisma m. ‎(plural cismas)

1. cisma

Miscel·lània

• Síl·labes: cis·ma (2)
• Anagrames: cimas, macis, micas

Portuguès

Nom

cisma

1. Cisma: divisió o separació entre els individus d'algun cos o comunitat.

Miscel·lània

• Anagrames: cimas, cisam, iscam