cista

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈsis.tə/, occidental /ˈsis.ta/
• Rimes: -ista
• Etimologia: Del llatí cista ‎(«cistell»).

Nom

cista f. ‎(plural cistes)

1. Construcció per a enterraments, emprat per diverses civilitzacions antigues del mediterrani.
2. Mena de cistell amb tapa emprat pels grecs en diversos festivals religiosos.
3. A l'antiga Roma, urna de votació.
4. Cofre o bagul, de vegades fet de marbre, que hi havia als antics temples grecs i on els devots dipositaven les seves ofrenes.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: cist ^(en)
• Castellà: cista ^(es)
• Francès: ciste ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: cis·ta (2)
• Anagrames: àtics, cíats, citàs

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈθis.ta/, meridional /ˈθih.ta/

Americà: alt /ˈsis.t(a)/, baix /ˈsih.ta/

• Rimes: -ista

Nom

cista f. ‎(plural cistas)

1. cista

Miscel·lània

• Síl·labes: cis·ta (2)

Vegeu també

• cista. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɪs.ta/
• Etimologia: Del grec antic κίστη ‎(kístē, «cofre, construcció subterrània»).

Nom

cista f. ‎(genitiu cistae)

1. cista

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	cista	cistae
Vocatiu	cista	cistae
Acusatiu	cistam	cistās
Genitiu	cistae	cistārum
Datiu	cistae	cistīs
Ablatiu	cistā	cistīs