claca

Potser volíeu: clacà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkɫa.kə/, occidental /ˈkɫa.ka/
• Rimes: -aka
• Etimologia: [1] Del francès claque, d'origen onomatopeic.
• Etimologia: [2] D'origen onomatopeic.

Nom

claca f. ‎(plural claques)

1. En un teatre, públic pagat per aplaudir.

Sinònims

• clec

Traduccions

Traduccions

• Anglès: claque ^(en)
• Castellà: claque ^(es) f.
• Francès: claque ^(fr) f.

Nom

claca f. ‎(plural claques)

1. xerrola

Derivats

• fer petar la claca

Verb

claca

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de clacar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb clacar.

Miscel·lània

• Síl·labes: cla·ca (2)
• Anagrames: calca, calcà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC