claque

Català

Verb

claque

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de clacar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb clacar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb clacar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb clacar.

Variants

• [1] claco, claqui, clac
• [2] claqui
• [3] claqui
• [4] claqui

Miscel·lània

• Síl·labes: cla·que (2)
• Heterograma de 6 lletres (acelqu)
• Anagrama: calque