clamant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kɫəˈman/
	balear /kɫəˈmant/, /kɫəˈman/
Occidental:	nord-occidental /kɫaˈman/
	valencià /kɫaˈmant/, /kɫaˈman/

• Rimes: -ant
• Etimologia: De clamar, segle XIII.

Adjectiu

clamant inv. ‎(plural clamants)

1. Dit de la part que posa un clam.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: cla·mant (2)
• Anagrama: calmant

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB