clamar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: /kɫəˈma/
Occidental: nord-occidental /kɫaˈma/
valencià /kɫaˈmaɾ/, /kɫaˈma/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí clāmāre («cridar, exclamar»), segle XII

Verb

clamar trans., intr., pron. (pronominal clamar-se)

  1. Demanar a crits.
  2. Fer una petició desesperada a Déu.

Conjugació

Paradigmes de flexió: clamo, clama, clamem

Derivats

Sinònims

Relacionats

Traduccions

Miscel·lània

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads