clergue

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkɫɛr.ɡə/^ⓘ, occidental /ˈkɫɛɾ.ɣe/
• Etimologia: Del llatí clericus, segle XII, del grec antic κληρικός ‎(klērikós, «del clergat»).

Nom

clergue m. ‎(plural clergues)

1. Dins del cristianisme, home que consagra la seva vida al servei de Déu.

Sinònims

• sacerdot, religiós, eclesiàstic, capellà, prevere, monjo

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Kleriker ^(de) m.
• Anglès: cleric ^(en)
• Castellà: clérigo ^(es)
• Danès: gejstlig ^(da) c.
• Finès: pappi ^(fi)
• Francès: clerc ^(fr), prêtre ^(fr) m.
• Gallec: crego ^(gl) m.
• Grec: κληρικός ^(el) m. ‎(klirikós)
• Irlandès: cléireach ^(ga) m.
• Islandès: klerkur ^(is) m.
• Italià: chierico ^(it)
• Japonès: 牧師 ^(ja)
• Llatí: sacerdos ^(la) m. f., pontifex ^(la) m., clericus ^(la) m.
• Neerlandès: geestelijke ^(nl) m.
• Noruec: geistlig ^(no) m.
• Polonès: duchowny ^(pl) m., kleryk ^(pl) m.
• Portuguès: clérigo ^(pt) m.
• Romanès: cleric ^(ro) m.
• Romaní: raśaj ^(rom) m.
• Rus: свяще́ннослужитель ^(ru) m. ‎(sviasxénnoslujitel), клирик ^(ru) m. ‎(klirik)
• Suec: klerk ^(sv) c.
• Xinès: 牧師 ^(zh) ‎(牧师, mùshī)

Miscel·lània

• Síl·labes: cler·gue (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot