clova

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈkɫɔ.βə/, balear /ˈkɫɔ.və/
Occidental:	nord-occidental /ˈkɫɔ.βa/
	valencià /ˈkɫɔ.va/, /ˈkɫɔ.βɔ/

• Rimes: -ɔva
• Etimologia: D'un cèltic *knoua ‎(«nou, anou»), probablement gàl·lic, acusatiu plural del protocèltic *knūs, segle XIV. Cognat del gal·lès cnau ‎(«fruits sec amb clofolla»).

Nom

clova f. ‎(plural cloves)

1. clofolla (fruits, ou)
2. tosca (escorça)

Derivats

• clovella

Miscel·lània

• Síl·labes: clo·va (2)
• Anagrames: Calvó, clavo, vocal, volcà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB