tosca

Potser volíeu: toscà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtos.kə/, occidental /ˈtos.ka/
• Rimes: -oska
• Etimologia: De tosc.

Nom

tosca f. ‎(plural tosques)

1. Substància calcària que resta adherida per dipòsit provocat per la duresa de l'aigua.
2. Substància calcària incrustada en l’esmalt de les dents.
3. Escorça externa i seca del suro.
4. pedra tosca

Sinònims

• (de l’aigua) carrall, turo
• (de les dents) carrall
• (del suro) clova

Derivats

• toscar, toscós, tosquejar, tosquera

Traduccions

Substància calcària de l’aigua

• Anglès: incrustation ^(en), fur ^(en)
• Castellà: toba ^(es) f.
• Francès: tartre ^(fr)
• Italià: tartaro ^(it) m.

Substància calcària de les dents

• Anglès: tartar ^(en)
• Castellà: sarro ^(es) m.
• Francès: tartre ^(fr)
• Italià: tartaro ^(it) m.

Adjectiu

tosca f. ‎(plural tosques)

1. Forma femenina de tosc.

Verb

tosca

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de toscar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb toscar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tos·ca (2)
• Anagrames: acost ^(alfagrama), casot, costa, Costa, costà, oscat, tacos, tasco, tascó, tocàs

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈtos.ka/, meridional /ˈtoh.ka/

Americà: alt /ˈtos.k(a)/, baix /ˈtoh.ka/

• Rimes: -oska

Adjectiu

tosca f. ‎(plural toscas)

1. forma femenina de tosco

Miscel·lània

• Síl·labes: tos·ca (2)
• Anagrames: actos, casto, catos, costa, costá, cotas, cotas, tacos, tasco, tascó, tocas, tocás