coa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈko.ə/, occidental /ˈko.a/
• Rimes: -oa
• Etimologia: Del llatí vulgar *cōda, del clàssic cauda, segle XIV.

Nom

coa f. ‎(plural coes)

1. (valencià, tortosí, balear) Forma alternativa de cua.
2. Herba sempre verda molt comuna en Amèrica, de cinc a sis peus d'alçada i flor en forma de campaneta.

Nom

coa f. o m. ‎(plural coes)

1. Enòcoa baixa i de forma convexa.

Sinònims

• cus

Traduccions

Enòcoa baixa i de forma convexa

• Anglès: chous ^(en)
• Castellà: chous ^(es), coa ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: co·a (2)
• Anagrama: oca

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• D.O.G.C. 3611
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864. p. 374.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈko.a/
• Rimes: -oa

Nom

coa f. ‎(plural coas)

1. coa (enòcoa)

Miscel·lània

• Síl·labes: co·a (2)