coagulo

Potser volíeu: coaguló, coágulo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /ku.əˈɣu.ɫu/, occidental /ko.aˈɣu.ɫo/
• Rimes: -ulo

Verb

coagulo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de coagular.

Variants

• coagule, coagul

Miscel·lània

• Síl·labes: co·a·gu·lo (4)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ko.aˈɣu.lo\

Americà: alt /k(o).aˈɡu.lo/, baix \ko.aˈɣu.lo\

• Rimes: -ulo

Verb

coagulo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb coagular

Miscel·lània

• Síl·labes: co·a·gu·lo (4)

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /koˈaː.ɡu.lo/

Nom

coagulo m. ‎(plural coaguli)

1. coàgul

Miscel·lània

• Síl·labes: co·à·gu·lo (4)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kɔˈaː.ɡʊ.loː/
• Etimologia: De coāgulum.

Verb

coāgulō ‎(1a present^?), coāgulās ‎(2a present), coāgulāre ‎(infinitiu), coāgulāvī ‎(perfet), coāgulātum ‎(supí)

1. quallar, jo quallo, solidificar

   Lac coagulatur in caseum.

   La llet qualla en formatge.

2. coagular

Nom

coāgulō

1. datiu singular de coāgulum
2. ablatiu singular de coāgulum