coca

Potser volíeu: COCA, Coca, coça

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (gastronomia) oriental /ˈko.kə/, occidental /ˈko.ka/
• Rimes: -oka
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nàutica)

Oriental:	/ˈkɔ.kə/
Occidental:	nord-occidental /ˈkɔ.ka/
	valencià /ˈkɔ.ka/, /ˈkɔ.kɔ/

• Rimes: -ɔka
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (botànica) oriental /ˈkɔ.kə/, occidental /ˈko.ka/
• Etimologia: Gastronomia: d’origen expressiu, segle XIV.
• Etimologia: Nàutica: del francès coque, segle XIII.
• Etimologia: Botànica: del castellà coca, del quítxua kuka, segle XVI.

Nom

coca f. ‎(plural coques)

1. Bescuit de poc gruix, la massa del qual fermenta abans d'enfornar.
2. Deformació que pren un cable a conseqüència d'haver estat enrotllat.

Compostos i expressions

• Fer-se una coca - Aixafar-se

Traduccions

Bescuit

• Asturià: torta ^(ast)
• Castellà: torta ^(es)
• Francès: tourte ^(fr)
• Italià: torta ^(it)
• Llengua de signes catalana: COCA ^(csc)

Nom

coca f. ‎(plural coques)

1. Embarcació medieval típicament de vela rodona, amb eslora curta i mànega ampla, amb castells a popa i sovint també a proa, que no formaven continuïtat amb el buc.

Nom

coca f. ‎(plural coques)

1. Arbust de la família de les eritroxilàcies, originari dels Andes, de tiges llenyoses, flors groguenques, fruits en drupa i fulles ovalades-lanceolades (Erythroxylum coca)
2. (col·loquial) cocaïna

Miscel·lània

• Síl·labes: co·ca (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈko.ka/

Americà: alt /ˈko.k(a)/, baix /ˈko.ka/

• Rimes: -oka
• Etimologia: Del quítxua kuka [1].
• Etimologia: Del llatí coccus [2].
• Etimologia: Del llatí concha [3].
• Etimologia: Del català coca [4].

Nom

coca f. ‎(plural cocas)

1. coca (arbust)
2. coca (cocaïna)

Nom

coca f. ‎(plural cocas)

1. croca

Nom

coca f. ‎(plural cocas)

1. monyo
2. coca (embarcació)
3. (col·loquial) closca, crani
4. (col·loquial) calbot

Nom

coca f. ‎(plural cocas)

1. coca (bescuit)

Miscel·lània

• Síl·labes: co·ca (2)