coda

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkɔ.ðə/, occidental /ˈko.ða/
• Rimes: -oda
• Etimologia: Del llatí cōda. Doblet de cua.

Nom

coda f. ‎(plural codes)

1. (música) Fragment final d'una composició musical que té caràcter conclusiu.
2. (filologia) Part de la síl·laba amb les consonants que segueixen el nucli vocàlic.

Antònims

• (filologia) obertura

Traduccions

Fragment final d’una composició musical

• Anglès: coda ^(en)
• Castellà: coda ^(es) f.
• Francès: coda ^(fr) f.
• Italià: coda ^(it) f.

Part de la síl·laba que segueix el nucli

• Anglès: coda ^(en)
• Castellà: coda ^(es) f.
• Francès: coda ^(fr) f.
• Italià: coda ^(it) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: co·da (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB