cofre

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkɔ.fɾə/, occidental /ˈko.fɾe/
• Etimologia: Del francès coffre provinent del llatí cŏphĭnus d'origen grec κόφινος ‎(kóphinos, «cistell cobert de cuir i folrat de roba per dins, emprat per a guardar un tresor o les restes mortals d'algú molt estimat»).

Nom

cofre m. ‎(plural cofres)

1. Arca o bagul de fusta que es pot tancar amb pany i clau.

Derivats

• encofrar

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Truhe ^(de) f.
• Anglès: coffer ^(en), chest ^(en)
• Castellà: cofre ^(es)
• Eslovac: truhla ^(sk) f.
• Esperanto: kofro ^(eo), kesteto ^(eo)
• Francès: coffre ^(fr)
• Italià: cofano ^(it), cassa ^(it) f.
• Polonès: skrzynia ^(pl) f., kufer ^(pl) m.
• Portuguès: cofre ^(pt) m.
• Rus: сунду́к ^(ru) m. ‎(sunduk)

Miscel·lània

• Síl·labes: co·fre (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈko.fɾe/

Americà: alt /ˈko.f(ɾe)/, baix /ˈko.fɾe/

• Rimes: -ofɾe

Nom

cofre m. ‎(plural cofres)

1. cofre

Miscel·lània

• Síl·labes: co·fre (2)