cogito

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkoː.ɡɪ.toː/
• Etimologia: Del prefix co- i agito.

Verb

cōgitō ‎(1a present^?), cōgitās ‎(2a present), cōgitāre ‎(infinitiu), cōgitāvī ‎(perfet), cōgitātum ‎(supí)

1. pensar, meditar

   Cogito ergo sum

   Penso, per tant existeixo.

Sinònims

• censeo, meditor, reor

Derivats

• cōgitābundus
• cōgitātiō
• excōgitō
• recōgitō