reor

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈrɛ.ɔr/
• Etimologia: Potser de l'arrel indoeuropea reh₁- ‎(«posar en ordre») i llavors seria cognat del terme en grec antic ἀριθμός ‎(arithmós, «numerar»).

Verb

reor ‎(present^?), rērī ‎(infinitiu), ratus sum ‎(perfet); deponent

1. comptar, jo compto
2. numerar, jo numero
3. calcular, jo calculo
4. organitzar, jo organitzo
5. pensar, jo penso

Derivats

• ratihabeō
• ratiō
• ratiōcinor
• ratō
• ratus