cogot

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuˈɣɔt/
	balear /koˈɣɔt/, /kuˈɣɔt/
Occidental:	/koˈɣɔt/

• Rimes: -ɔt
• Etimologia: Del llatí cucutium ‎(«mena de caputxa»), segle XIII. Cognat del castellà cogote.

Nom

cogot m. ‎(plural cogots)

1. (septentrional i antic) clatell

Notes

• En català septentrional, clatell inclou la nuca.

Miscel·lània

• Síl·labes: co·got (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB
• Per a més informació vegeu l'entrada al Rodamots sobre clatell-clatellut-cogot-cogotera-i-cogotada