nuca

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈnu.kə/, occidental /ˈnu.ka/
• Rimes: -uka
• Etimologia: Del baix llatí nucha ‎(«medul·la espinal»), de l’àrab نخاع ‎(nuḫã’), segle XIV.

Nom

nuca f. ‎(plural nuques)

1. Part posterior i inferior del cap on s’ajunta amb l’espinada.

Sinònims

• occípit
• tos

Relacionats

• clatell

Traduccions

Traduccions

• Anglès: occiput ^(en)
• Castellà: nuca ^(es) f.
• Francès: occiput ^(fr) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: nu·ca (2)
• Anagrama: cuna

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈnu.ka/

Americà: alt /ˈnu.k(a)/, baix /ˈnu.ka/

• Rimes: -uka
• Etimologia: Del llatí nucha ‎(«medul·la espinal»), de l'àrab نخاع ‎(nuḫã’).

Nom

nuca f. ‎(plural nucas)

1. nuca

Derivats

• nucal

Miscel·lània

• Síl·labes: nu·ca (2)
• Anagrames: cuan, cuán, cuna, cuná

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre nuca