col

Potser volíeu: -col, col-, col., Col., COL, Col

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɔɫ/^ⓘ
• Rimes: -ɔl
• Etimologia: Del llatí caulis, segle XI, doblet del cultisme caule.

Nom

col f. ‎(plural cols)

1. Planta herbàcia de la família de les crucíferes, de tija gruixuda i fulles grosses amb flores grogues o blanques.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Kohl ^(de) m.
• Anglès: cabbage ^(en)
• Àrab: مَلْفُوف ^(ar) m.
• Belarús: капу́ста ^(be) f. ‎(kapusta)
• Castellà: col ^(es) f.
• Danès: kål ^(da) c.
• Eslovac: kapusta ^(sk) f.
• Eslovè: zelje ^(sl) n.
• Esperanto: brasiko ^(eo)
• Estonià: kapsas ^(et)
• Feroès: hvítkál ^(fo) n.
• Finès: kaali ^(fi)
• Francès: chou ^(fr) m.
• Friülà: cauli ^(fur), brocul ^(fur)
• Gallec: repolo ^(gl) m.
• Gal·lès: bresychen ^(cy) f.
• Georgià: კომბოსტო ^(ka) ‎(kòmbosto)
• Grec: κράμβη ^(el) f. ‎(krambi)
• Grec antic: κράμβη ^(grc) f. ‎(krámbē)
• Hebreu: כְּרוּב ^(he) m.
• Irlandès: cabáiste ^(ga) m., cál ^(ga) m.
• Islandès: hvítkál ^(is) n.
• Italià: cavolo ^(it) m.
• Japonès: 甘藍 ^(ja)
• Llatí: brassica ^(la) f.
• Llengua de signes catalana: COL ^(csc)
• Maltès: kaboċċa ^(mt) f.
• Noruec: hodekål ^(no) m., kål ^(no) m.
• Occità: caulet ^(oc) m.
• Polonès: kapusta ^(pl) f.
• Portuguès: repolho ^(pt) m., couve ^(pt) m.
• Retoromànic: giabus ^(rm) m., gibus ^(rm) m., gibo ^(rm) m.
• Romanès: varză ^(ro) f.
• Rus: капу́ста ^(ru) f. ‎(kapusta)
• Sard: càule ^(sc)
• Suec: vitkål ^(sv) c., kål ^(sv) c.
• Turc: lahana ^(tr)
• Txec: zelí ^(cs) n.
• Uzbek: karam ^(uz)
• Xinès: 捲心菜 ^(zh) ‎(卷心菜, juǎnxīncài)

Verb

col

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de col·lar.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: olc

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkol/
• Rimes: -ol
• Etimologia: Del llatí caulis.

Nom

col f. ‎(plural coles)

1. col

Sinònims

• repollo, berza

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre col

Francès

• Pronúncia: /kɔl/ àudio ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí collum.

Nom

col m. ‎(plural cols)

1. coll (d'una peça de roba, d'una ampolla)
2. (obsolet) coll (part del cos)

Sinònims

• (part del cos) cou

Descendents

• Francès: cou m.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en francès
• Per a més informació vegeu l'entrada al Dictionnaire Larousse Français sobre col