col·le

Potser volíeu: colle

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom) /ˈko.ɫe/
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb)

Oriental:	central /ˈkɔɫ.ɫə/, /ˈkɔ.ɫə/
	balear /ˈkɔɫ.ɫə/
Occidental:	/ˈkɔɫ.ɫe/, /ˈkɔ.ɫe/

• Etimologia: Nom: Apòcope de col·legi, segle XX.

Nom

col·le m. ‎(plural col·les)

1. (col·loquial) Forma abreujada de col·legi.

   «Com que ningú dels dos cedíem, va dir, doncs feu el que vulgueu. I aleshores vaig dir que volia estrenar el cotxe nou. Ja t’he dit que és per a dur David al col·le!, va contestar. Doncs vull anar a buscar les amigues, vaig replicar ben enrabiada.» (Joan Pla, Només la mar ens parlarà d'amor, pàg. 56, 1999)

Relacionats

• insti, uni

Verb

col·le

1. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb col·lar.
2. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb col·lar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb col·lar.

Variants

• col·li

Miscel·lània

• Síl·labes: col·le (2)
• Anagrames: cel·lo, ocell

Vegeu també

• Obres de referència: Optimot, ésAdir