insti

Potser volíeu: instí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈins.ti/
• Etimologia: Nom: Apòcope de institut, segle XX.

Nom

insti m. ‎(plural instis)

1. (col·loquial) Forma abreujada de institut.

   «Per naps o per cols, aquesta conversa, quantes vegades l'hem tinguda? No, no exagero. Mira: en Salva, te'n recordes? Quan encara anàvem a l'insti, a segon, o no? Qui més? Sí, el Fede, aquell de Palamós, fa dos estius. Ah, i el Xavi, que aquest sí que va ser...!» (Isabel-Clara Simó, Dones, pàg. 98, 1997)

Relacionats

• col·le, uni

Verb

insti

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de instar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb instar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb instar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb instar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ins·ti (2)