collem

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: col·lem

Català

Oriental: central /kuˈʎɛm/
balear /koˈʎəm/, /kuˈʎɛm/
Occidental: /koˈʎem/

Verb

collem

  1. Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de collar.
  2. Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb collar.
  3. Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperatiu del verb collar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: co·llem (2)
Remove ads

Llatí

  • Pronúncia(i): /ˈkɔl.lɛm/

Nom

collem

  1. acusatiu singular de collis

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads