collis

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: collís, col·lis

Català

  • Pronúncia(i): /ˈkɔ.ʎis/

Verb

collis

  1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb collar.

Miscel·lània

Llatí

  • Pronúncia(i): /ˈkɔl.lɪs/
  • Etimologia: De l'arrel indoeuropea kolən- («elevació del terreny»).

Nom

collis m. (genitiu collis)

  1. pujol, turó

Declinació

Més informació Cas, Singular ...


Derivats

Relacionats

Nom

collīs

  1. datiu plural de collum
  2. ablatiu plural de collum

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads