coller
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Francès
Verb
coller
- encolar
- Coller du papier.
- Encolar paper.
- enganxar, fixar
- Coller une photo sur l'album.
- Enganxar una foto a l'àlbum.
- Avoir les yeux collés sur quelqu’un.
- Tenir la mirada fixa en algú.
- segellar, prohibició de parlar
- Avoir les lèvres collées sur quelque chose.
- Tenir els llavis segellats en relació a una qüestió.
- confinar
- Cet élève est collé.
- Aquest alumne està castigat sense sortir.
- expulsar, no poder-se examinar
- Cet élève est collé à l'examen de Physique.
- Aquest alumne està expulsat de l'examen de física.
- tornar diners
- «Tu vas changer le fafiot et, en remontant, tu colleras vingt francs au proprio. Il nous foutra la paix pendant huit jours.» (Victor Méric, Les Compagnons de l’Escopette, Éditions de l’Épi, París, 1930, p. 23)
- Aniràs a canviar el xec i, de tornada, donaràs vint francs de canvi al propietari. Això ens donarà descans durant vuit dies.
- encaixar, ajustar, anar bé
- Cette culotte colle bien, est juste et dessine bien les formes.
- Aquests pantalons encaixen bé, estan ben ajustats i dibuixen bé les formes.
- Cette explication a plutôt l’air de coller avec la réalité des faits.
- Aquesta explicació té tot l'aspecte d'encaixar amb la realitat dels fets.
- adaptar-se
- «Maurice Lévy, patron de Publicis, se donne deux ans pour coller au monde numérique.» ( Le Figaro, 5/12/2014)
- Maurice Lévy, director de Publicis, ha necessitat deu anys per adaptar-se al món dels nombres.
Conjugació
Taula de conjugació
Vegeu també
- Entrada «coller» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads