colmar

Potser volíeu: Colmar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuɫˈma/
	balear /koɫˈma/, /kuɫˈma/
Occidental:	nord-occidental /koɫˈma/
	valencià /koɫˈmaɾ/, /koɫˈma/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: Del castellà colmar.

Verb

colmar trans.

1. (arcaisme) acaramullar

Miscel·lània

• Síl·labes: col·mar (2)
• Heterograma de 6 lletres (aclmor)
• Anagrama: clamor

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /kolˈmaɾ/

Americà: alt /k(o)lˈmaɾ/, baix /kolˈmaɾ/

• Rimes: -aɾ

Verb

colmar ‎(present colmo, passat colmé, futur colmaré)

1. acaramullar, abarrotar, omplir, reblir.

Miscel·lània

• Síl·labes: col·mar (2)
• Heterograma de 6 lletres (aclmor)