colo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkoː.loː/
• Etimologia: Verb-1 de cōlum; verb-2 el protoindoeuropeu *kʷel-.

Verb-1

cōlō ‎(1a present^?), cōlās ‎(2a present), cōlāre ‎(infinitiu), cōlāvī ‎(perfet), cōlātum ‎(supí)

1. filtrar, jo filtro, colar, jo colo

Verb-2

colō ‎(1a present^?), colis ‎(2a present), colere ‎(infinitiu), coluī ‎(perfet), cultum ‎(supí)

1. llaurar, jo fixo, conrear, jo conreo
2. habitar

Nom

cōlō

1. datiu singular de cōlon
2. ablatiu singular de cōlon
3. datiu singular de cōlum
4. ablatiu singular de cōlum

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p. 639-640