colar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuˈɫa/
	balear /koˈɫa/, /kuˈɫa/
Occidental:	nord-occidental /koˈɫa/
	valencià /koˈɫaɾ/, /koˈɫa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: colà
• Etimologia: Del llatí colāre, de cōlum ‎(«filtre»), segle XIII.

Verb

colar trans., pron. ‎(pronominal colar-se)

1. Filtrar un líquid, separar-lo d'altres substàncies.

   Colar la infusió abans de servir-la.

2. (pronominal, col·loquial) No respectar el lloc dins d'un torn d'espera; passar al davant.

   «Misteriosament, l'Alan i en Didier s'havien colat a la Llista també, malgrat que ells no havien escrit cap novel·la.» (Edward St Aubyn, No tinc paraules, 2017)

3. (pronominal, col·loquial) Passar o entrar sense permís.

   «Sara va pensar en l'última vegada que els Falcons les havien anat a veure. S'havien colat al solar on feien l'entrenament...» (Laura Gallego, Laia López, Les Golejadores no es rendeixen: La Sara i les Golejadores 5, 2011)

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	colar			haver colat
Gerundi	colant			havent colat
Participis	colat, colada, colats, colades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	colo	coles	cola	colem	coleu	colen
	cole						val
	coli						sept
	col				colau		bal, alg
				colam			bal
Imperfet	colava	colaves	colava	colàvem	colàveu	colaven
Passat simple	colí	colares	colà	colàrem	colàreu	colaren	v.cent, eiv
Futur	colaré	colaràs	colarà	colarem	colareu	colaran
Condicional	colaria	colaries	colaria	colaríem	colaríeu	colarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	coli	colis	coli	colem	coleu	colin
	cole	coles	cole			colen	occ
Imperfet	colés	colessis	colés	coléssim	coléssiu	colessin
		colesses		coléssem	colésseu	colessen
	colàs	colassis	colàs	colàssim	colàssiu	colassin	bal
		colasses		colàssem	colàsseu	colassen	nota 1
	colara	colares	colara	colàrem	colàreu	colaren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		cola	coli	colem	coleu	colin
					colau		bal, alg
			cole			colen	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... colat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... colar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... colat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... colat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... colat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... colat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... colar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... colat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... colat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... colat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

    Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Imperfet					colàvets		ant
	colavi			colàvom	colavo
	colaia	colaies	colaia	colàiem	colàieu	colaien	n-occ
Condicional	colariva	colarives	colariva	colarívem	colaríveu	colariven	alg
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	col	cols	col				ant
	colo	colos	colo	coleguem	colegueu		n-occ
Imperfet	colessi		colessi				sept, alg
	colessa						cent, n-occ
	coleguessa	coleguesses	colegués	coleguéssom	coleguéssou	coleguessen	n-occ

Sinònims

• passar
• esquitllar-se, infiltrar-se

Derivats

• colador

Traduccions

Traduccions

• Anglès: strain ^(en)
• Castellà: colar ^(es)
• Italià: colare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: co·lar (2)
• Anagrames: calor, Carol, coral, lacro

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /koˈlaɾ/

Americà: alt /k(o)ˈlaɾ/, baix /koˈlaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí colāre.

Verb

colar trans., intr., pron. ‎(pronominal colarse, present cuelo, passat colé, futur colaré)

1. (transitiu) colar
2. (transitiu) bugadejar
3. (transitiu, antic) col·lar
4. (transitiu, col·loquial) fer passar, empassar-se

   Eso que dices no cuela. ― Això que dius no m’ho empasso.

5. (pronominal, col·loquial) colar-se, esquitllar-se
6. (pronominal) esmunyir-se

   Buscaba un resquicio por donde colarse. ― Cercava una escletxa per on esmunyir-se.

7. (pronominal, col·loquial) vessar-la

   Me he colado con las respuestas. ― L’he vessada amb les respostes.

Miscel·lània

• Síl·labes: co·lar (2)
• Anagrames: alcor, calor, carló, claro, clora, clorá, coral, corla, corlá, lacro, lacró

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre colar