colp

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɔɫp/
• Etimologia: Del llatí vulgar *colupu(m), segle XIII, del clàssic colaphus, del grec antic κόλαφος ‎(kólaphos, «bufetada»).

Nom

colp m. ‎(plural colps)

1. (valencià, eivissenc) Forma alternativa de cop.

Variants

• cop

Derivats

• colpejar
• colpisme

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: clop ^(alfagrama)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB