cop

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: cop., COP, còp, cóp

Multilingüe

Símbol

cop

  1. Codi de llengua ISO 639-3 del copte.

Català

  • Pronúncia(i): (nom 1) /ˈkɔp/
  • Rimes: -ɔp
  • Pronúncia(i): (nom 2, verb) /ˈkop/
  • Rimes: -op
  • Etimologia: [1] Variant de colp, segle XIX.
  • Etimologia: [2] Forma masculina de copa, potser en llatí vulgar *cuppus, segle XIV.

Nom

cop m. ‎(plural cops)

  1. Impacte violent entre dos cossos.
    Donar-se un cop contra la paret.
  2. Acció violenta i brusca d'una arma o objecte contra un altre.
    Pegar un cop de puny.
    Bon cop de falç.
  3. Marca en un cos a conseqüència d'un impacte violent amb un altre cos.
    Té el braç ple de cops.
    He fet un cop al cotxe.
  4. Acció sobtada exercida per un element natural.
    Un cop de vent va tancar la porta.
  5. (col·loquialment) Robatori d'una certa rellevància, planificat amb antelació.
    Tot està a punt per al cop al banc central de demà.
  6. vegada, ocasió
  7. (esports de pilota) Acció i efecte d'impulsar la pilota, la bola, el volant o el disc per mitjà d'un contacte brusc amb la raqueta, l'estic, el bastó, la pala, el tac, la mà o el peu.

Sinònims

Derivats

Compostos i expressions

  • cop d'estat
  • cop sec: cop sobtat que descarrega tota la força alhora.
  • de cop: de sobte
  • donar un cop de mà: ajudar

Traduccions

Impacte violent
Esports: acció i efecte d'impulsar per mitjà d'un contacte brusc

Nom

cop m. ‎(plural cops)

  1. Xarxa gran per pescar amb barca que té una forma molt fonda, semblant a la d'una copa.
  2. Ferramenta agrícola en forma de pal, que es fa servir per collir figues.
  3. cerro

Variants

  • cóp (grafia obsoleta)

Sinònims

Traduccions

Xarxa de pesca

Verb

cop

  1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de copar.

Variants

Miscel·lània

  • Síl·labes: 1
  • Anagrames: poc (revers), Poc (revers)

Vegeu també

Remove ads

Anglès

  • Pronúncia: /kɒp/
  • Etimologia: Potser de l'anglès antic copian ‎(«robar, saquejar»); o potser del francès mitjà caper ‎(«capturar»), del llatí capiō; o potser del neerlandès kapen ‎(«agafar, piratejar»).

Verb

cop ‎(3a persona singular present cops, gerundi copping, passat i participi copped)

  1. obtenir
    «Heroin appeared on the streets of our town for the first time, and Innie watched helplessly as his sixteen-year-old brother began taking the train to Harlem to cop smack.» (Martin Torgoff, Can't Find My Way Home, ed.Simon & Schuster, 2005, p. 10)
    L'heroïna va aparèixer per primera vegada als carrers de la nostra ciutat i Innie observava sense poder fer-hi res el seu germà gran de setze anys que agafava el tren cap a Harlem per obtenir la droga.
  2. rebre
    When caught, he would often cop a vicious blow from his father
    Quan l'agafaven, sovint rebia un mal cop de part del seu pare.
  3. prendre, adoptar
    No need to cop an attitude with me, junior.
    No cal que prenguis una actitud així amb mi, jove.
  4. admetre, declarar
    I already copped to the murder. What else do you want from me?
    Ja he admès l'autoria de l'assassinat. Què més vol de mi?
  5. arrestar

Compostos i expressions

  • cop a feel: Fer carícies sexuals
  • cop a plea, cop out: Declarar-se culpable d'una acusació menor de la qual s'és acusat.
  • cop off: Abandonar els estudis.
  • cop on: seny

Nom

cop ‎(plural cops)

  1. agent de policia
  2. vigilant de presons

Sinònims

Derivats

  • cophouse

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads