comandares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ku.mənˈda.ɾəs/
	balear /ko.mənˈda.ɾəs/, /ku.mənˈda.ɾəs/
Occidental:	/ko.manˈda.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

comandares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de comandar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb comandar.

Miscel·lània

• Síl·labes: co·man·da·res (4)

Català antic

Verb

comandares

1. segona persona singular (tu) del passat de comandar
2. segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de comandar