comandar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ku.mənˈda/
	balear /ko.mənˈda/, /ku.mənˈda/
Occidental:	nord-occidental /ko.manˈda/
	valencià /ko.manˈdaɾ/, /ko.manˈda/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: comandà
• Etimologia: Del llatí commandare. Doblet del patrimonial comanar.

Verb

comandar trans., intr.

1. (transitiu) En la guerra o en el context militar, manar sobre altres persones (soldats, guerrillers, etc.).
2. (intransitiu) Per extensió, manar de forma autoritària.
3. (transitiu) Controlar la direcció i les maniobres d'un vehicle i, si n'hi ha, manar sobre els seus tripulants, en especial en avions i embarcacions.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	comandar			haver comandat
gerundi	comandant			havent comandat
participi	comandat, comandada, comandats, comandades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	comando	comandes	comanda	comandem	comandeu	comanden
	comande						val
	comandi						sept
	comand			comandam	comandau		bal
imperfet	comandava	comandaves	comandava	comandàvem	comandàveu	comandaven
passat simple	comandí	comandares	comandà	comandàrem	comandàreu	comandaren
futur	comandaré	comandaràs	comandarà	comandarem	comandareu	comandaran
condicional	comandaria	comandaries	comandaria	comandaríem	comandaríeu	comandarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	comandi	comandis	comandi	comandem	comandeu	comandin
	comande	comandes	comande			comanden	occ, bal
imperfet	comandés	comandessis	comandés	comandéssim	comandéssiu	comandessin
		comandesses		comandéssem	comandésseu	comandessen
	comandàs	comandassis	comandàs	comandàssim	comandàssiu	comandassin	bal
		comandasses		comandàssem	comandàsseu	comandassen	val, bal (1)
	comandara	comandares	comandara	comandàrem	comandàreu	comandaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	comanda	comandi	comandem	comandeu	comandin
	–				comandau		bal
	–		comande			comanden	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... comandat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... comandar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... comandat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... comandat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... comandat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... comandat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... comandar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... comandat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... comandat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... comandat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: comando, comanda, comandem

Derivats

• comandament

Traduccions

Manar en context militar

• Anglès: command ^(en)
• Castellà: mandar ^(es), comandar ^(es)
• Francès: commander ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: co·man·dar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Català antic

Verb

comandar

1. comandar, manar
2. lloar

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	comandar
gerundi	comandant
participi	comandat
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	comand	comandes	comanda	comandam	comandats	comanden
					comandau
imperfet	comandava	comandaves	comandava	comandàvem	comandàvets	comandaven
passat simple	comandí	comandast	comandà	comandam	comandàs	comandaren
	comandé	comandist		comandàrem	comandàrets
		comandares			comandàreu
futur	comandaré	comandaràs	comandarà	comandarem	comandarets	comandaran
					comandareu
condicional	comandaria	comandaries	comandaria	comandaríem	comandaríets	comandarien
					comandaríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	comand	comands	comand	comandem	comandets	comanden
					comandeu
imperfet	comandàs	comandasses	comandàs	comandàssem	comandàssets	comandassen
	comandara	comandares	comandara	comandàrem	comandàsseu	comandaren
					comandàrets
					comandàreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	comanda	comand	comandem	comandats	comanden
	–				comandau

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo